Passar el dol de quelcom que encara no ha passat, enyorar un desig mai satisfet...Quan no ha passat de ser una ideia, quan és el que no ha sigut. Absurd? Poder sí, però no per això menys viscut. Les ideies com sinónim del que reconeixem, sigui o no sigui. Pq el que diem i el que volem dir acostumen a ser la mateixa cosa, una amb guarniments i altre sense, tot i que el que l'altra part pugui entendre no te pq semblar-se al que diem. És a dir, a la comunicació estàn:1.-el que diem; 2.-el que volem dir; 3.-el canal; 4.-el que es reb;5.-el que s'enten del rebut.
Espesita que estoy hoy, no? Jajajaja! Despues de tantos días sin escribir y entro en este plan.
En realidad hablo de deseos y frustraciones, del todo absoluto y la nada absoluta (son lo mismo?), de los terminos medios que acaban por no complacer a nadie.
2 comentaris:
A mes del enteniment, hem de tenir en compte l’interpretació que l’altre fa del que nosaltres hem volgut dir. Per embolicar una mica mes les coses…
Bona entrada, m’agradat molt.
A ello le sumamos que cuando metemos la pata y queremos desembolicar la troca, la cagamos más aún.
Publica un comentari a l'entrada