diumenge, 9 de desembre del 2007

Algú em va explicar...


...(és del Convit) Sòcrates li pregunta a Diòtima (per cert saps que el grup de feministes més seriós a nivell intel·lectual agafa aquest nom - Diòtima-?) què és l'amor i ella li explica un conte (típic de Plató): Penia (pobresa, misèria) està enamorada de Poros (abundància, riquesa), però aquest no li fa ni cas. Ella no sap com fer-s'ho per tirar-se'l, finalment aconsegueix col·locar-se de cambrera en una festa on ell està convidat. Mica en mica li va servint més i més beguda fins que ell s'emborratxa,... llavors aprofita la situació i el sedueix. D'aquestes ella acaba tenint un fill (Eros- Amor). L'amor, per tant, és quelcom intermig entre la pobresa més absoluta i la riquesa més fastuosa, entre no tenir res i tindre-ho tot. No pots sentir amor per algú que desconeixes, a partir de que el coneixes una mica, pots voler conèixer més d'ell, fins que si arribes al punt que el coneixes del tot deixes d'estimar-lo. La Filosofia té a veure amb això, és curiositat-amor al Saber, si no saps res no sents curiositat per res i si et creus que ho saps tot tampoc, deixes de pensar. Quan creus que saps alguna cosa el pensament es paralitza (esclerotitza). El viatge d'un extrem a l'altre és la Filosofia i , de fet, qualsevol relació que es tingui amb qualsevol (cosa, idea, persona,.....)que valgui la pena. Des d'aquest punt de vista, el Saber té a veure amb allò que la gent troba quan s'ha cansat de buscar. Això és el que tenia ganes d'explicar-te.

A tot això jo afegeixo: Veritablement cap dona fa d'interlocutora de Sòcrates, les dones parlen per boca d'ell. Tant Diòtima de Mantinea com Aspàsia de Milet apareixen com a iniciadores de Sòcrates en el discurs de l'elogi. Sembla extrany, doncs són les dues úniques dones que apareixen als diàlegs platònics, dones i extrageres... Hi ha qui es qüestiona si Diòtima, d'existir realment, fora l'amant, la mestra o la mare de Sòcrates. De tant en tant m'agrada rellegir alguna cosa que en el seu moment vaig estudiar. Gràcies Dani.

11 comentaris:

PRU ha dit...

Doncs bastant d'acord, Muriel... és difícil definir 'correctament' l'amor, però al menys tenim bastant clares algunes filosofies...

Petons d'un fan de Sòcrates...

marisa ha dit...

Jo Muriel, me cuesta tanto entender tu post... tengo que coger a Jandro (q aunq es valenciano me echa una mano). de cualquier forma, besos

Muriel ha dit...

Lo siento, Marisa. A veces no soy consciente de que no todo el mundo entiende el Català, prometo adjuntar un traductor al blog, y así evitamos futuros problemas de entendimiento, de lo que se trata es de abrir fronteras sin renunciar a lo propio.

without ha dit...

Bona tarda Muriel,

He entrado en tu "limbo" y me ha parecido un curioso lugar.

Decirte que él que no conoce no desea...

Un abrazo

marisa ha dit...

enga nuriel, amos a asé un esfuerssito porque er tú eh? un día voy a asé un pos en andalú a vé qué pasa:

es del *Convit) *Sòcrates le pregunta a *Diòtima (por cierto sabes que el grupo de feministas más serio a nivel intelectual coge este nombre - *Diòtima-?) qué es el amor y ella le explica un cuento (típico de Platón): *Penia (pobreza, miseria) está enamorada de *Poros (abundancia, riqueza), pero este no le hace ni caso. Ella no sabe como hacérselo por echárselo, finalmente consigue colocarse de camarera en una fiesta donde él está invitado. *Mica en *mica le va sirviendo más y más bebida hasta que él se emborracha,... entonces aprovecha la situación y lo seduce. De estas ella acaba teniendo un hijo (Eros- Amor). El amor, por lo tanto, es algo *intermig entre la pobreza más absoluta y la riqueza más fastuosa, entre no tener nada y tenerlo todo. No puedes sentir amor por alguien que desconoces, a partir de que lo conoces algo, puedes querer conocer más de él, hasta que si llegas en su punto que lo conoces del todo dejas de estimarlo. La Filosofía tiene que ver con esto, es curiosidad-amor al Saber, si no sabes nada no sientes curiosidad para nada y si te crees que lo sabes todo tampoco, dejas de pensar. Cuando crees que sabes algo el pensamiento se paraliza (*esclerotitza). El viaje de un extremo al otro es la Filosofía y , de hecho, cualquier relación que se tenga con cualquier (cosa, idea, persona,.....)que valga la pena. Desde este punto de vista, el Saber tiene que ver con aquello que la gente encuentra cuando se ha cansado de buscar. Esto es el que tenía ganas de explicarte.



A todo esto yo añado: Verdaderamente ninguna mujer hace de interlocutora de *Sòcrates, las mujeres hablan por boca de él. Tanto *Diòtima de *Mantinea como *Aspàsia de *Milet aparecen como *iniciadores de *Sòcrates en el discurso del elogio. Parece *extrany, pues son las dos únicas mujeres que aparecen a los diálogos *platònics, mujeres y *extrageres... Hay quienes se cuestiona si *Diòtima, de existir realmente, fuera el amante, la maestra o la madre de *Sòcrates. De vez en cuando me gusta releer algo que en su día estudié. Gracias *Dani.

ya tengo un traductor on line ;) gracias de todas formas

Aixxxxx ha dit...

ens quedem amb la darrera frase..."el Saber té a veure amb allò que la gent troba quan s'ha cansat de buscar"... interessant reflexió!!

neralo ha dit...

Me ha gustado especialmente este párrafo: "El amor, por lo tanto, es algo intermedio entre la pobreza más absoluta y la riqueza más fastuosa, entre no tener nada y tenerlo todo. No puedes sentir amor por alguien que desconoces, a partir de que lo conoces algo, puedes querer conocer más de él, hasta que si llegas en su punto que lo conoces del todo dejas de estimarlo." ¡¡¡Anda que no es difícil definir qué es el amor!!! y aquí casi lo clava, aunque se debería aderezar con alegría, júbilo, libertad mientras se está con la persona amada; y miedo, lágrimas, desazón, pena, etc. cuando no se está. Y sobre lo que si conoces una cosa se deja de estimar...no sé, nunca he reflexionado sobre eso. Pero tal vez tenga que ver más con la monotonía que con el conocimiento, ¿no?
@Marisa: aseto purpo!!!!

Despistado ha dit...

La teoria triangular de l'amor, desenvolupada per Robert Sternberg, classifica l'amor en les relacions interpersonals en tres escales diferents: intimitat, passió i compromís.
Intimitat representa la comunicació oberta,la confiança en la parella, la comprensió i la felicitats d'estar junts. La component passional inclou la passió sexual, la satisfacció de l'autoestima i la capacitat de relacionar-se. I, per últim, el compromís es divideix en dos: a curt termini que és el reconeixer que s'estima a una persona, i a llarg termini que és la determinació de mantenir aquest amor.
Segons aquesta teoria, qualsevol amor pot ser explicat com una combinació d'aquests tres elements. Les relacions basades només en un d'ells tenen menys possibilitats de perdurar que les basades en dos o més.
El pes de cada component va variant durant el transcurs d'una relació adulta.
1. Agradar inclou només un dels components de l'amor: l'intimitat.
2. Atracció consisteix solament en passió i sovint és el que anomenem "amor a primera vista". Però sense els components d'intimitat i compromís l'amor atractiu pot desapareixer en qualsevol moment.
3. Amor buit es basa en el component de compromís sense intimitat ni passió. Alguns cops, un amor fort es deteriora cap a amor buit, en el qual el compromís es manté mentre que la passió i l'intimitat es perden. En les cultures en que hi ha matrimonis preacordats les relacions comencen amb un amor buit.
4. Amor romàntic és la combinació d'intimitat i passió. Els amants romàntics estan lligats emocionalment (com en el cas d'agradar-se) i físicament gràcies a la passió existent.
5. Amor d'amic es basa en intimitat i compromís. Aquest tipus d'amor es troba sovint en les parelles on la passió ha desaparegut de la relació però el sentiment d'afecte i compromís continuen. També es sol donar amb les persones amb qui comparteixes la vida però sense desig sexual. És l'amor ideal entre membres d'una família o entre molt bons amics.
6. Amor irracional té la passió i el compromís però li manca el component d'intimitat.
7. Amor complert és l'únic tipus que inclou els tres components. És la forma més coplerta d'amor i representa la relació amorosa ideal a la que la majoria de gent vol arribar. Sternberg avisa que mantenir una relació d'amor complert pot ser fins i tot més difícil que aconseguir-la. Remarca la importància de portar a la pràctica els components de l'amor: "Sense demostracions" avisa "fins i tot el més gran dels amors pot morir"

Perdó per l'extensió del escrit que m'ha sortit massa llarg.

Anònim ha dit...

el amor... (y tomo prestada una frase de le mans): El amor, tal como lo veo, en mi opinión, no es tan solo la yuxtaposición de un corazón y otro corazón. Eso es colateral.
y para amor fraternal y metafísimo, antònia font: Perquè sou uns animals, perquè sou es meus germans, perquè sou tan irreals, vos estim a tots igual.

estuvo bien recordar a sócrates...

XAVIER ALSINA ha dit...

El text és tal com tu ho expresses molt bé: l'amor és quelcom a mig camí entre l'excès i el defecte. Una mena de semidivinitat que Plató té molt clar que en el seu mite es presenta com una via, un camí en paral·lel a la Bellesa. Hi ha un component d'embriagesa que resulta interessant perquè sembla com si no pot ser que siguem prou atrevits en dir o fer el que a cara descoberta volem o pensem. D'altra banda com a mite és el resultat de voler representar un pensament que resulta difícil d'explicar amb simples paraules. Diotima efectivament es presenta com una figura enigmàtica que com si fos una musa mostra el camí a l'amor. Eros és una semidivinitat que entre Poros i Penia sorprèn per la seva bellesa. Però és una bellesa que s'escapa que mai la tens del tot. El diàleg del Banquet o el Convit és molt atractiu perquè també hi ha la teoria de la "mitja taronja" on cada persona té la seva meitat que l'espera. Plató planteja aquí com tothom és mig home i mig dona i com aquesta dualitat existencial ens fa buscar l'altre meitat per trobar la nostra autèntica felicitat. De totes maneres en el diàleg Plató presenta una visió de l'amor que quan vaig llegir a Laura Esquivel i vaig veure la pel·lícula on el doctor explica la teoria del "fosfor" em va resonar temps i temps el que veritablement volia dir Plató.Salut

Anònim ha dit...

zelo intiresno, hvala